Dimarts 13 Març
10:00h
10:00h
El problema actual no és del periodisme
sinó dels mitjans
Avui en dia
existeixen moltes empreses competidores en el nostre sector, la comunicació. El
periodisme és un negoci d’oferta en què has d’oferir una sèrie d’informacions.
Qui millor exposi les seves noticies és qui obtindrà més beneficis.
El periodisme es
troba en una època estancada, però no és problema d’aquest sinó dels mitjans.
Antoni Maria Piqué, consultor d’empreses periodístiques, va definir el
periodisme actual en què faràndula, esports i classificats hi predominen en
qualsevol diari. El públic rep aquesta informació i opina; si llegeixen agrada.
En aquest model es troba la publicitat. Cada vegada es veuen menys anuncis en
els diaris i més en les xarxes socials. Piqué va destacar que si aquest model
funciona ens permet informar sobre les notícies que més afecten al dia a dia, també
les més cares com la política, la investigació o les mundials.
Piqué va definir
la situació actual com “La fi de tot plegat o el principi de tot plegat”. Per
canviar el model actual, que no funciona, s’ha de conscienciar al públic que la
informació no és gratis i que per saber s’ha de pagar.
El que necessita
el periodisme és un canvi en el què aparegui Digital Primer (principal font Internet),
Comerç-e (la meitat dels ingressos són de venda), “Crowdfunding” (depèn del tamany
del negoci pots demanar diners), Pauteneriats (com millorar el diari),
“Dayparting” (posar continguts a la hora del dia)...
Vicenç Pardal,
fundador de Vilaweb, va començar per aclarir la situació actual: “No estem en
una evolució, sinó en una revolució”. A partir de l’aparició de les xarxes
socials no es pot fer el que es feia abans. Deia que molts professionals tenen
l’esperança de la V, és a dir es trobaven en el punt més alt, ara estan a baix
i pujaran; però en Pardal va definir aquest fenomen com la L, és a dir que mai
tornaran a pujar. El que s’ha de fer és desenvolupar-se a partir de la L i
adaptar-se a la societat, encara que amb la crisi actual és impossible
remuntar.
Pardal i Piqué
estaven d’acord en què no hi ha un problema del periodisme sinó dels mitjans.
Ho van definir de la següent manera: “Estem en uns bons anys del periodisme
però existeix una crisi dels mitjans.
El problema
central és el pagament. S’ha de redefinir els models existents i han
d’aparèixer de nous. Si no es fa pagar és impossible sortir endavant.
Low cost, low size, low creativity?
Quan diem “al pot petit hi ha la bona confitura” és perquè realment les
coses més petites, o més ben dit insignificants,
ens aporten més satisfacció i èxit.
Actualment les agències de publicitat estan tenint problemes a l’hora d’aconseguir
més anunciants. És per això que Robert
Bonada, juntament amb Aroa Conde i Xavier Fustagueres, persones que es
dediquen a la publicitat i al màrqueting, ens van voler donar consells per
aconseguir una gran campanya low cost.
Primerament, el director de comptes de Publifilms,
Robert Bonada, ens va donar a conèixer totes les seves accions que ha realitzat
amb totes les seves comptes, que en són exemples Lays, Estrella Damm, Orbite o
Central Lechera Asturiana. Totes elles han donat com a resultat una gran
notorietat i èxit, fet essencial a tenir en compte pensar que és una agència
petita amb pressupostos baixos.
Aquestes accions que aquesta agència du a terme són, principalment, el street màrqueting o el field màrqueting. Consisteixen en
realitzar accions concretes en esdeveniments o llocs on hi ha una gran
acumulació de gent, com pot ser a l’estiu a la platja o a Salou o fins i tot a
supermercats com Eroski.
En Robert, a més, també, va enumerar
una sèrie de fets que s’haurien de tenir en compte a l’hora de voler crear una
comunicació Low Cost: primerament, va voler mostrar el seu punt a favor de
l’anticipació, i és que quan a un gran client, només arribar ja li tens
preparada una oferta, segons el seu punt de vista, és un motiu pel qual aquesta
compte pot confiar amb l’agència. Això és perquè, a part del mal moment que
està passant la societat actual, els briefings
a les agències no arriben amb tant facilitat com abans, i si tens al client
content tens molt més guanyat i més possibilitats d’èxit. Entre d’altres, també va voler donar
importància a la targetització i és
que com més concret sigui el públic objectiu d’una agència, millor es pot
treballar per aquest consumidor. Per
últim, en aquesta enumeració d’accions, va voler destacar que les agències
petites necessiten la publicity, necessiten que se les publiqui a la premsa i
que es donin, així, a conèixer.
Aroa Conde, actualment, té la seva
agència de publicitat, però abans havia treballat en el sector del màrqueting.
Ella, ens va voler donar, igual que en Robert Bonadas, el seu punt de vista en
aquest moment de dificultats, i és que el departament de màrqueting és el que
més problemes té dins una empresa, perquè són els primers pressupostos que es
retallen en una empresa. Tot i això, va mostrar el seu entusiasme en la busca
de notorietat en les petites agències com la seva. La necessitat de donar a
conèixer el producte gratuïtament, d’impactar a petits sectors i de fer viure
experiències al consumidor, fan que una petita agència de 7 treballadors,
esdevingui una poderosa agència en moments puntuals i és que com va dir ella “el
talent està en les persones, no en la grandària de l’agència” .
El cas de ACB ha pogut reforçar les idees de low cost, i és que en Xavier Fustagueres, que hi treballa , va
demostrar que una poderosa empresa, també realitza accions low cost.
Així doncs, low cost no és d’una
agència amb pocs recursos, és una necessitat
del sector de la comunicació. Abaratir costos són necessitats en els
moments de problemes econòmics, d’aconseguir més per menys però sense la
necessitat de que sigui pitjor. I com va dir en Robert Bonada, “treballant i
amb esforç s’aconsegueix el que vols”.
Alba Pàmies
Alba Pàmies
16:30h.
Internet, el present del cinema
“No és difícil fer un projecte, amb ganes, treball i esforç pots arribar a
qualsevol cosa”.
Nico Alcalá, director i productor del film
Cosmonauta, va presentar la seva pròpia experiència personal. El que va
començar com una broma entre uns alumnes que estudiaven comunicació es va fer
realitat. Un grup d’amics va decidir fer el projecte en el qual Nico també hi
participà.
Per poder dur a terme Cosmonauta,
Nico va donar-se a conèixer gràcies al fenomen d’Internet. Gràcies a això, va
poder finançar la seva producció, ja que cada seguidor va aportar una certa
quantitat de diners. Això va ajudar a que Cosmonauta
es distribuís en DVD’s, per Internet de forma legal, als cines... Nico Alcalà agraeix
als seus seguidors per la seva ajuda, perquè en el moment en què el productor
rus va dir que no aportava més diners per finançar el film, Nico es va veure
perdut. En tres dies, van aconseguir 120.000 euros. Així, van aconseguir una
comunitat de seguidors que van donar suport, tant en els bons, com en els mals
moments. Van tenir l’oportunitat de connectar amb el públic de primera mà amb
un petit pressupost.
Jaume Ripoll, director de Filmin,
va presentar la seva pàgina web. Filmin
és un portal on només es parla de cine. Va dir que Internet no és una simple
pàgina web on baixar-se pel·lícules. “Internet és un
complement no una amenaça per el cine”, va assegurar Jaume Ripoll. Ho va
justificar dient que no només existeix la pirateria il·legal, sinó que es poden
veure pel·lícules on-line i no està piratejant.
Telecinco, Antena 3 i La 1 produeixen pel·lícules i una gran part dels
beneficis provenen d’Internet. “Internet és el present del cinema”.
El mercat del DVD està morint. Si la gent que ven DVD abandona el seu
mercat ha de buscar una alternativa nova, com ara, proporcionar informació a
través d’Internet o crear un valor afegit en el qual la societat estigui
disposada a pagar més. A les persones els atrau la innovació, és per aquest
motiu que les promocions i els valors afegits als productes, presenten bons
resultats. Moltes persones compren una edició limitada d’una pel·lícula o d’un
llibre per tal i com està enfocada. Així es justifica que només un 5% de les
persones que compren una edició limitada es mira els extres.
La manera de distribuir la informació ha canviat any rere any. Actualment,
les grans empreses com Netfilx, Amazon,
Youtube i Itunes volen grans produccions, no els interessa les petites ni
les mitjanes.
“Si algú us diu que el que voleu fer no té futur i
està assentat on nosaltres, ignoreu-lo. L’únic que passa és que tem perdre la
seva cadira perquè viviu en una època on el periodisme està força evolucionat.
Amb esforç, ganes i temps arribareu on us proposeu.”
Adrián Serrano
18:30h
Japó 2011, primera catàstrofe retransmesa en directe
Fa un any, el Japó, va viure la pitjor
tragèdia de la seva història després de la Segona Guerra Mundial. Una triple
catàstrofe que va comportar una greu crisi al país i que va commoure el món
sencer. Els periodistes Sergi Vicente i Tomoko A. Hosaka, van voler donar a
conèixer de primera mà aquell tràgic moment. Van explicar la seva experiència
com a corresponsals al Japó, i les dificultats que van patir per tal de fer bé
la seva feina: la falta de temps per escriure les cròniques, una bona tria de
continguts que volien retransmetre i la dificultat d’accés en determinades
zones. Era la primera tragèdia que es retransmitia en directe, no només per
part dels periodistes sinó per qualsevol persona que disposés d’algun mitjà per
fer-ho. Aquest fet, lluny de ser una amenaça per la
professió, segons els convidats, podia arribar a ser un avantatge.
Gloria Lanuza
12:00h
“Más con menos no es lo mismo que mucho
por poco”, amb aquesta motivadora frase introduïa la conferència el gran
publicitari Pablo Alzugaray. El fundador de l’agència de publicitat creativa Shackleton, la número u a Espanya i una
de les vint millors reputades del món; va demostrar el seu talent i experiència
als alumnes de la FCCB. D’entre tots els temes tractats n’hi va haver un que
repetia amb freqüència: “¿Quién quieres que haga o que piense qué?”. Al rebre un
briefing, la primera pregunta que ens hem de fer és aquesta i així podrem
desenvolupar una campanya més influent. La feina del comunicador no és fer un
spot, ni organitzar un esdeveniment, ni crear aplicacions per mòbils; sinó
influir. A més, Pablo Alzugaray va deixar clar que un no treballa de publicitari
sinó que és publicitari. Un altre factor a tenir en compte, és que el més
arriscat és no arriscar-se. Mai se sap si una campanya tindrà èxit o
fracassarà, és per això, que cal ser honestos amb nosaltres mateixos. Actualment
triomfa comunicar amb fets, un exemple és la campanya “tira lo peor del 2011”
de FCC; interessar en comptes d’interrompre, és a dir, fer campanyes que la
gent vulgui veure i evitar el zapping;
cuidar la manera de comunicar i saber que integrar és
desintegrar.
Laia Tomàs-Rodó
16.30
“S’ha de comentar,
no només opinar”
“Precuinar consisteix a
fer les coses amb seny”. Els mitjans
de comunicació i els periodistes juguen un rol social i marquen els gèneres
dels que parlar: no han de ser influenciables, cada un ha de seguir la seva
funció.
En l’acte “Noticies
precuinades llestes per a publicar” van estar convidats tres gestors de
comunicació, Josep M. Miret, Manuel Arroyo i Albert Roura, que van parlar del
paper que juguen els periodistes i els mitjans de comunicació.
Ser fidels com a
periodistes és tenir un gran compromís social. Els ciutadans els dipositen la
seva confiança, per poder conèixer amb presició la informació adequada, la qual
es vehicula a través dels mitjans. El periodista ha de ser independent i marcar
la creativitat a partir de diferents fonts que te al seu abast; conèixer i
investigar, crear-la en base de tot el que veu, però s’ha de pensar que no és possible
tenir tot el coneixement complet.
La feina feta, des d’un
gabinet, ha de tenir un gran respecte per la veritat i la fidelitat.
Els tres gestors de
comunicació, van donar la seva opinió dient que hi ha hagut un baix rigor en
els periodistes, tots estaven d’acord amb la prohibició de tertúlies de
qualsevol emissora de ràdio, no tenen un mínim grau de responsabilitat ni fiabilitat,
i s’ha de pensar que les grans audiències creuen el que escolten.
El factor comoditat està per
sota del treball del professional, l’opinió i el criteri han quedat substituits
per aquest. El periodista, ha de ser crític i independent, s’ha de limitar a
veure, contrastar, documentar-se i després saber informar.
Laura Álvarez
18:30
18:30
“Vosaltres inventareu la forma en què us arrbi el sou”
La creativitat no entén de
disciplines i es útil en qualsevol feina. En això estaven d'acord tant Juanjo
Sáez, col·laborador a revistes com La luna de El Mundo o Qué
Leer, dissenyador, autor de còmics i dibuixant i creador de la serie
d'animació guanyadora d'un Premi Ondas al 2010 Arròs covat, i Carlos Guzlmán,
soci i cofundador d'una productora de videojocs i col·laborador de La
Vanguardia, en la seva discussió sobre el sector dels videojocs i l'animació.
Tots dos sectors han patit, des del naixement, molt prejudicis i estereotips,
com que els havien desplaçat a sectors etiquetat com a "sectors
marginals". Els videojocs, per una banda, han estat sempre objecte de crítiques
per els seus efectes addictius, la violència, el seu poc contingut educatiu...
Però des de fa pocs anys han aconseguit un èxit inesperat i han passat a formar
part del nostre dia a dia. L'animació a dut a terme una evolució i avui dia ja
no es relaciona només amb un públic infantil. És aquest canvi de perspectiva el
que ha fet que tots dos sector siguin avui, en temps de crisis, dels pocs que
es troben en creixement. Són dos sectors que han obert una nova branca d'oficis,
on estudiants de carreres de comunicació poden trobar un lloc de treball. Com
concretava el Juanjo Sáez "la base - d'aquests - és la creativitat i el
voler comunicar una idea". Ells mateixos van cursar estudis que poc tenien
a veure amb el món de l'animació i els videojocs, però amb vocació i ganes de
comunicar un missatge van acabar treballant d'allò que els hi agradava.
El seu èxit, però, es
troba també, com deia el Juanjo Sáez, en la facilitat que hi ha avui dia per
crear un projecte d'animació i distribuir-ho a canals. Un cop es té el producte,
gràcies a les xarxes socials i el boca a orella, s'arriba a la gent. El
problema però, deia el Juanjo, és que la democratització dels mitjans no ha estat
equilibrada i si vols portar el teu producte a un mitja com el cinema, et
seguiràs trobant amb barreres econòmiques. El Carlos Guzlmán discrepava amb
ell,però, i anava més enllà afirmant que segons ell "una democratització
del mitjans implica una massificació de la visibilitat" i per tant, el
arribar a un públic més ampli.
Sobre quin és el futur del dos sectors tots dos
hi estaven d'acord que l’èxit actual aniria a més i que sorgirien noves formes
d'entendre aquests dos mitjans. El futur es inimaginable i es troba en mans
d'aquells que es mouen per creativitat. Acabaren la conferència aconsellant als
estudiants de treballar per vocació i de no deixar d'innovar, doncs seran ells
mateixos els que inventin la forma en què els hi arribarà el seu sou.
Marta Soler
Dijous 15 Març
12:00
16:30
Dijous 15 Març
12:00
És possible
fer coses noves
“S’ha d’innovar per sortir de la crisi que
vivim”. Panenka, 365d365e i Núvol han demostrat que és possible fer
coses diferents i crear nous continguts dins del periodisme actual. Aquests
tres projectes, sortits d’idees que un dia van ser converses de bar,’ es van
convertir en una realitat. “Potser no guanyem un duro però tenim la satisfacció
per allò que fem” va dir Toni Padilla, fundador de Panenka, presentava el seu projecte com Oriol Rodríguez i Bernat
Puigtobella. Allò innovador i transgressor dels seus projectes és el tracte cap
al públic: “a la gent li agrada que els hi expliquin històries ben escrites” i
aquest és l’esperit d’aquestes projectes.
Actualment les
empreses només donen importància als beneficis econòmics i per això van
assegurar que “el bé més escàs en aquest moment no és la informació sinó la
atenció” i encara que trucat a moltes portes i rebut negatives durant el camí ha merescut la pena dur-los a terme. Van
encoratjar els estudiant a que seguissin els seus somnis periodístics i es van
posar ells com a màxims exponents de que amb esforç, vocació, i ganes tot es
pot.
Cristina Bayó
16:30
Pensa en gran i actua en
petit
El concepte de (re)invent
no consisteix en inventar res nou, sinó donar un gir a la nostra manera de
treballar. Actualment, el temps de crisi i el low cost ens ha fet canviar les regles del joc, i com a
conseqüència s’han hagut de crear diferents oportunitats noves.
En aquesta conferència van
ser convidats dos publicitaris molt emprenedors, Joana Sánchez i Carles Andreu
Bustamante. Ambdós van donar el seu punt de vista sobre la comunicació actual,
i ens van explicar les grans diferències entre les noves oportunitats i les
anteriors.
Joana Sánchez, va explicar
una petita història per ensenyar-nos com s’havia apropat a la web 2.0. “Les
noves tecnologies ens apropen com a persones gràcies a la comunicació intensa i
la velocitat”, afirmà la publicista. Els Recursos Humans estan canviant als
usuaris, en relació a les marques, pels publicitaris és molt important que els
clients persegueixin una marca. L’objectiu principal és incorporar la
comunicació a les empreses, amb la finalitat de que els treballadors es comuniquin
entre ells. El món laboral està canviant i la primera marca que hem de crear és
la nostra. La imatge de les persones és la clau principal per els Recursos
Humans. Els directius de les empreses escullen els treballadors a través de les
xarxes socials. Les empreses cada vegada són més globals. És molt important
tenir coneixement dels continguts i incorporar les xarxes socials a les feines,
conèixer la eina principal.
Carles Andreu Bustamante
va assegurar que la comunicació es troba en un moment de total revolució. La
figura del comunicador es difuminarà, ja que l’entorn de la comunicació és el
digital. Les persones d’aquesta generació han après d’una manera totalment
diferent; a través de la diversió i amb opcions de crear errors. Ara s’aprèn de
les equivocacions per arribar més lluny, la gent ha de treballar convençuda i
amb rigor. Tot el que hem fet és la formació i el desenvolupament d‘un nou
model de comunicació.
Laura Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada