“Fantástico, Héctor”

Héctor Borrat ha estat el guanyador del Premi Extraordinari Blanquerna 2011. Aquest periodista uruguaià va formar part del primer claustre de professors de la Facultat de Comunicació Blanquerna (1994). En l’acte d’entrega del Premi, va participar el director adjunt del diari El Periódico, Albert Sáez, el qual va repassar diverses anècdotes que ha viscut amb Héctor Borrat, destacant la relació amistosa que tenia ell amb els alumnes. “Héctor transmite una fuerza sobrenatural y por eso es extraordinario”, va finalitzar Albert Sáez. Per la seva banda, el guanyador del Premi va fer repàs de tota la seva trajectòria personal i professional, anomenant-la “currículum”.  El que va destacar per damunt de tot va ser: “Mi experiència más memorable fue cuando me ofrecieron participar en la fundación de la Facultat de Comunicació Blanquerna”. 

Manel Expósito

Pensa en gran i actua en petit

El concepte de (re)invent no consisteix en inventar res nou, sinó donar un gir a la nostra manera de treballar. Actualment, el temps de crisi i el low cost ens ha fet canviar les regles del joc, i com a conseqüència s’han hagut de crear diferents oportunitats noves.

En aquesta conferència van ser convidats dos publicitaris molt emprenedors, Joana Sánchez i Carles Andreu Bustamante. Ambdós van donar el seu punt de vista sobre la comunicació actual, i ens van explicar les grans diferències entre les noves oportunitats i les anteriors.

Joana Sánchez, va explicar una petita història per ensenyar-nos com s’havia apropat a la web 2.0. “Les noves tecnologies ens apropen com a persones gràcies a la comunicació intensa i la velocitat”, afirmà la publicista. Els Recursos Humans estan canviant als usuaris, en relació a les marques, pels publicitaris és molt important que els clients persegueixin una marca. L’objectiu principal és incorporar la comunicació a les empreses, amb la finalitat de que els treballadors es comuniquin entre ells. El món laboral està canviant i la primera marca que hem de crear és la nostra. La imatge de les persones és la clau principal per els Recursos Humans. Els directius de les empreses escullen els treballadors a través de les xarxes socials. Les empreses cada vegada són més globals. És molt important tenir coneixement dels continguts i incorporar les xarxes socials a les feines, conèixer la eina principal.

Carles Andreu Bustamante va assegurar que la comunicació es troba en un moment de total revolució. La figura del comunicador es difuminarà, ja que l’entorn de la comunicació és el digital. Les persones d’aquesta generació han après d’una manera totalment diferent; a través de la diversió i amb opcions de crear errors. Ara s’aprèn de les equivocacions per arribar més lluny, la gent ha de treballar convençuda i amb rigor. Tot el que hem fet és la formació i el desenvolupament d‘un nou model de comunicació.

Laura Álvarez

Hem de fer més per menys

Gemma Parellada, corresponsal a l’Àfrica; Medir Pandolit, excorresponsal al Magreb i Álvaro Corcuera, periodista d’El País Semanal són tres ex-alumnes de la facultat que van explicar les seves experiències com a  reporters freelance i van relacionar-les amb el low cost.

Corcuera va presentar un reportatge de denúncia sobre la pena de mort al Japó, que exemplificava la crisis dels diaris: va haver d’entrar en una secció de videojocs d’un suplement d’El País, la qual cosa no li interessava, perquè algú li financés el seu viatge a Japó i poder fer el seu reportatge.

També, va remarcar que la premsa escrita està sofrint una crisis doble; l’econòmica i la del “paper”, i va afirmar que el nou periodista ha de fer més per menys.

Per altra banda, Gemma Parellada va exposar diverses històries viscudes per nens i nenes africans. Ens va recordar que tot i els temps que vivim, no hem d’oblidar la nostra funció com a periodista i la producció d’un periodisme de qualitat.

Per últim, Medir Pandolit va explicar la seva experiència com a excorresponsal del Magreb, i va afegir que els periodistes s’han de reinventar i hem d’apreciar els nous mercats que s’estan obrint.

Caterina Llopart

Llums de la ciutat

La Mireia Giné i l’Enric Mauri són els fundadors de Llums de la ciutat, un portal on-line que té l’objectiu de crear un planter de joves comunicadors per què puguin disposar d’un lloc on fer allò que més els hi agrada, i alhora difondre-ho a la gent.

Llums de la ciutat pertany a la coneguda productora Llums Media, la qual s’encarrega de tractar l’actualitat en diferents àmbits. A la web de Llums de la ciutat, pots informar-te amb la seva revista, la seva televisió i la seva ràdio.

Aquesta agència va ser formada inicialment per deu estudiants, i ara ja son més de cinquanta distribuïts en moltes universitat d’arreu de Catalunya.

A l’acte, els dos cofundadors van insistir en que qualsevol persona, que tingui qualsevol estudi, pot formar part d’aquest projecte, esta pensat directament per a ells, per què els pugui servir com a d’experiència paral·lela a la Facultat, a més d’un trampolí directe al món professional.

Alejo De Soler

No guanyo diners, què guanyo?

Publicitarios Implicados és una associació solidària, sense ànim de lucre, formada per estudiants i professors del món de la comunicació. No es tracta d’una agència publicitària, tot i que la seva manera de treballar és molt semblant. Aquesta organització ajuda, únicament, al desenvolupament de les microentitats, descartant altres organitzacions comMédicos Sin Fronteras, Unicef, Medicus Mundi...ja que les consideren macroentitats i la seva filosofia no accepta treballar per aquestes tipus de ONG. La diferència de Publicitarios Implicados amb altres empreses és que ells no tenen cap interès comercial. Aquesta organització persegueix els somnis de petites i diferents associacions. “Som un equip estable de vint-i-quatre persones i cent setanta-sis col·laboradors, que dediquem gran part del nostre temps lliure a que els invisibles ho deixin de ser”, afirma l’associació Publicitarios Implicados.

Carme Tamborero

És possible fer coses noves

“S’ha d’innovar per sortir de la crisi que vivim”. Panenka, 365d365e i Núvol han demostrat que és possible fer coses diferents i crear nous continguts dins del periodisme actual. Aquests tres projectes, sortits d’idees que un dia van ser converses de bar,’ es van convertir en una realitat. “Potser no guanyem un duro però tenim la satisfacció per allò que fem” va dir Toni Padilla, fundador de Panenka, presentava el seu projecte com Oriol Rodríguez i Bernat Puigtobella. Allò innovador i transgressor dels seus projectes és el tracte cap al públic: “a la gent li agrada que els hi expliquin històries ben escrites” i aquest és l’esperit d’aquestes projectes.

Actualment les empreses només donen importància als beneficis econòmics i per això van assegurar que “el bé més escàs en aquest moment no és la informació sinó la atenció” i encara que trucat a moltes portes i rebut negatives durant el camí  ha merescut la pena dur-los a terme. Van encoratjar els estudiant a que seguissin els seus somnis periodístics i es van posar ells com a màxims exponents de que amb esforç, vocació, i ganes tot es pot.

Cristina Bayó

La rehabilitació és low cost

“Obrim la porta a la rehabilitació” és una campanya que no és només low cost, sinó que a més persegueix l’objectiu de renovar el sistema penitent-ciari català i reduir el seu cost. Tenim la falsa creença que quants més anys passen a la presó els detinguts, més civilitzats surten i no es així. La durada de la condemna no està relació-nada amb la seva efectivitat.  Si es redueixen els anys de condemna no només es redueixen els costos del sistema penitenciari sinó que s’aconsegueix una reha-bilitació del pres. Miquel Pongiluppi ho resumeix en que “el low cost no ha de suposar mai un low service”. Aquesta acció publicitària és el millor exemple de com, amb iniciativa i col·laboració entre els mitjans,  es arribar a difondre i assolir un objectiu social, a baix cost. La campanya no només pretén millorar el sistema vigent i reduir el seus costos, sinó que també canviar la vida de moltes persones i famílies, per les quals la rehabilitació es una nova oportunitat de canviar i redimir els seus errors del passat.

El spot de la campanya és el següent:

Marta Soler

Tens una idea? Fes-la

Tenir una idea de projecte, portar-ho a terme i creure en ella, són tres etapes molt complicades, però més difícil és que tingui èxit. Anteriorment, els projectes es feien amb els mitjans de comunicació tradicionals, però a partir  de l’aparició de les noves tecnologies, s’han creat nous mitjans, els quals permeten realitzar, produir i donar a conèixer totes les idees creatives. El cinema, la publicitat o els videoclips, són un de les moltes maneres d’anunciar-los. Un exemple seria Will I App de Black Eyed Peas, que tan sols movent el mòbil, mentre es reprodueix, el consumidor pot col·laborar, i té una part de poder de decisió. Això és gràcies a les noves aplicacions dels telèfons mòbils, que van sorgint i que més o menys estan a l’abast de tothom. Per tant, si es té un projecte en ment, es  vol realitzar i es creu en ell,  s’ha de tirar endavant. A més, les tecnologies més recents  poden ajudar i facilitat la feina dels amateurs.

Tens una idea? Fes-la!

Carlota Toribio