“Vosaltres inventareu la forma en què us arrbi el sou”

La creativitat no entén de disciplines i es útil en qualsevol feina. En això estaven d'acord tant Juanjo Sáez, col·laborador a revistes com La luna de El Mundo o Qué Leer, dissenyador, autor de còmics i dibuixant i creador de la serie d'animació guanyadora d'un Premi Ondas al 2010 Arròs covat, i Carlos Guzlmán, soci i cofundador d'una productora de videojocs i col·laborador de La Vanguardia, en la seva discussió sobre el sector dels videojocs i l'animació. Tots dos sectors han patit, des del naixement, molt prejudicis i estereotips, com que els havien desplaçat a sectors etiquetat com a "sectors marginals". Els videojocs, per una banda, han estat sempre objecte de crítiques per els seus efectes addictius, la violència, el seu poc contingut educatiu... Però des de fa pocs anys han aconseguit un èxit inesperat i han passat a formar part del nostre dia a dia. L'animació a dut a terme una evolució i avui dia ja no es relaciona només amb un públic infantil. És aquest canvi de perspectiva el que ha fet que tots dos sector siguin avui, en temps de crisis, dels pocs que es troben en creixement. Són dos sectors que han obert una nova branca d'oficis, on estudiants de carreres de comunicació poden trobar un lloc de treball. Com concretava el Juanjo Sáez "la base - d'aquests - és la creativitat i el voler comunicar una idea". Ells mateixos van cursar estudis que poc tenien a veure amb el món de l'animació i els videojocs, però amb vocació i ganes de comunicar un missatge van acabar treballant d'allò que els hi agradava.

El seu èxit, però, es troba també, com deia el Juanjo Sáez, en la facilitat que hi ha avui dia per crear un projecte d'animació i distribuir-ho a canals. Un cop es té el producte, gràcies a les xarxes socials i el boca a orella, s'arriba a la gent. El problema però, deia el Juanjo, és que la democratització dels mitjans no ha estat equilibrada i si vols portar el teu producte a un mitja com el cinema, et seguiràs trobant amb barreres econòmiques. El Carlos Guzlmán discrepava amb ell,però, i anava més enllà afirmant que segons ell "una democratització del mitjans implica una massificació de la visibilitat" i per tant, el arribar a un públic més ampli.

Sobre quin és el futur del dos sectors tots dos hi estaven d'acord que l’èxit actual aniria a més i que sorgirien noves formes d'entendre aquests dos mitjans. El futur es inimaginable i es troba en mans d'aquells que es mouen per creativitat. Acabaren la conferència aconsellant als estudiants de treballar per vocació i de no deixar d'innovar, doncs seran ells mateixos els que inventin la forma en què els hi arribarà el seu sou. 

Marta Soler

Pensem que amb esforç es poden aconseguir grans coses

“Pensar que vendrán mejores momentos en el futuro es estúpido. He de vivir el momento.” Stefan Sagmeister.

“Si puedes elegir no tengas un empleo.” Milton Glaser.

Gerard Olivé i Rafael Ferrater van introduir una taula rodona, inspirada en el futur de joves emprenedors, amb aquestes dues frases.  Tots dos van explicar el seu progrés en el món de la comunicació, des dels inicis com a empleats, fins avui dia com a caps de grans empreses. Amdós han aconseguit els seus propòsits gràcies a la seva actitud i les seves capacitats.

D’aquesta manera, ens van deixar amb un conjunt de consells pràctics per a crear una companyia de comunicació o, per a qualsevol jove emprenedor amb ganes de trobar un lloc en el futur.

S’ha de creure que el que fem és una vocació i no un treball. S’ha de posar il·lusió i ganes, gaudir del moment, topar amb la realitat, pensar i executar, i  proposar-nos petites metes que ens facin aprendre dia a dia  el que és el fracàs i l’éxit.

Sense esforç i voluntat no anem enlloc.

Erika Vilanova

“S’ha de comentar, no només opinar”

“Precuinar consisteix a fer les coses amb seny”. Els mitjans de comunicació i els periodistes juguen un rol social i marquen els gèneres dels que parlar: no han de ser influenciables, cada un ha de seguir la seva funció.

En l’acte “Noticies precuinades llestes per a publicar” van estar convidats tres gestors de comunicació, Josep M. Miret, Manuel Arroyo i Albert Roura, que van parlar del paper que juguen els periodistes i els mitjans de comunicació.

Ser fidels com a periodistes és tenir un gran compromís social. Els ciutadans els dipositen la seva confiança, per poder conèixer amb presició la informació adequada, la qual es vehicula a través dels mitjans. El periodista ha de ser independent i marcar la creativitat a partir de diferents fonts que te al seu abast; conèixer i investigar, crear-la en base de tot el que veu, però s’ha de pensar que no és possible tenir tot el coneixement complet.

La feina feta, des d’un gabinet, ha de tenir un gran respecte per la veritat i la fidelitat.

Els tres gestors de comunicació, van donar la seva opinió dient que hi ha hagut un baix rigor en els periodistes, tots estaven d’acord amb la prohibició de tertúlies de qualsevol emissora de ràdio, no tenen un mínim grau de responsabilitat ni fiabilitat, i s’ha de pensar que les grans audiències creuen el que escolten.

El factor comoditat està per sota del treball del professional, l’opinió i el criteri han quedat substituits per aquest. El periodista, ha de ser crític i independent, s’ha de limitar a veure, contrastar, documentar-se i després saber informar. 

Laura Álvarez

Mozaika, més que una revista

Daniel Wagensberg, Manu Valentín, Mónica Buzali i Victor Sörenssen són redactors de la revista Mozaika, una publicació cultural i temàtica, vista des d'una perspectiva jueva. La difícil situació de la comunitat jueva a la ciutat de Barcelona, va portar-los a manifestar-se, el 27 de setembre del 2010, davant del Parlament, per reivindicar les ganes d'expressar-se com una generació nova. Va ser a la Comunitat Reformista on els creadors de la revista van decidir fundar-la.

Els membres d'aquesta associació no es dediquen exclusivament a la realització de la revista, ja que només un d'ells ha estudiat la carrera de periodisme i, per tant, ho tenen com una afició. Per aquesta raó, llancen una revista cada tres o quatre mesos aproximadament. Els redactors van assegurar que la comunitat religiosa va aconseguir un gran assoliment.

Carme Tamborero

Nous diaris esportius

¡VAMOS!, és un diari esportiu on-line creat i dirigit per tres estudiants de segon curs de periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Aquests emprenedors van tenir la magnífica idea de fundar un diari digital de caràcter esportiu, el qual es basa en uns valors clars i fonamentals; imparcialitat total en els seus titulars, publicar una màxima cobertura informativa en les seves noticies, alhora que tracten diversos esports tenen una actitud professional davant els seus lectors.

El seu negoci no pot ser més low cost, ja que la seva principal despesa econòmica és el domini de la seva pàgina web.

Tot i que no fa ni cinc mesos que van obrir el seu diari on-line, ja reben  la visita de més de mil persones diàries, i amb un record de cinc mil persones al dia que van obrir un pot-castde ràdio.

El cas d’aquests tres estudiants és molt clar per veure que si hi poses ganes en allò que creus, tenir èxit no és tan complicat.

Alejo de Soler

Pensament lateral

“Más con menos no es lo mismo que mucho por poco”, amb aquesta motivadora frase introduïa la conferència el gran publicitari Pablo Alzugaray. El fundador de l’agència de publicitat creativa Shackleton, la número u a Espanya i una de les vint millors reputades del món; va demostrar el seu talent i experiència als alumnes de la FCCB. D’entre tots els temes tractats n’hi va haver un que repetia amb freqüència: “¿Quién quieres que haga o que piense qué?”. Al rebre un briefing, la primera pregunta que ens hem de fer és aquesta i així podrem desenvolupar una campanya més influent. La feina del comunicador no és fer un spot, ni organitzar un esdeveniment, ni crear aplicacions per mòbils; sinó influir. A més, Pablo Alzugaray va deixar clar que un no treballa de publicitari sinó que és publicitari. Un altre factor a tenir en compte, és que el més arriscat és no arriscar-se. Mai se sap si una campanya tindrà èxit o fracassarà, és per això, que cal ser honestos amb nosaltres mateixos. Actualment triomfa comunicar amb fets, un exemple és la campanya “tira lo peor del 2011” de FCC; interessar en comptes d’interrompre, és a dir, fer campanyes que la gent vulgui veure i evitar el zapping; cuidar la manera de comunicar i saber que integrar és desintegrar.

Campanyes de l’agència  “Shackleton”

Experimento comparte: 

Video resum - "Capacitats" - Fundación ONCE:

Video resum - "La cuina de Calle 13" - Calle 13:

Video resum - "Llença el pitjor de 2011" - FCC: 

Video resum -"iJam" - Shackleton:

Video resum - "Viva la resistència" - El Musical:

Cacambiator - "Millors Moments" - Shackleton:

Laia Tomàs-Rodó

L’actitud és la curiositat

Avui dia, el periodisme no viu al dia a dia, sinó al minut. L’evolució d’Internet ha estat la principal causa d’aquest fet, ja que a partir de les xarxes socials es pot actualitzar la informació al moment. Els mitjans donen continguts i la gent es la que tria com vol visualitzar aquesta informació, la major part no pagarà més per una notícia que pot aconseguir gratuïtament. El periodisme no ho és tot ara i no crec que la gent se n’adoni de la situació de crisi en la que ens trobem. Així que, simplement, el que volen és consumir la informació que busquen. de la manera més fàcil i accessible. Avui dia, les publicacions, viuen de la publicitat i, per tant, els diaris en paper no estan morts sinó en una mala etapa que superaran. Ara per ara, per un periodista crec que la millor manera per sortir endavant és la d’anar d’un lloc a un altre, aprenent el millor de cada casa, i quan es pensi que ho té tot après, tornar a saltar per començar a una altra vegada. Així és com podran construir la motxilla de l’experiència. 

Manel Expósito

Pensar que podràs, farà que ho aconsegueixis.

“Rodar, rodar i rodar sense parar, no tirar mai la tovallola, fer projectes, no parar mai. Penseu que el món és dels tossuts!”

Raimon Masllorens, Marc Crehuert i  Dani Arasuz van animar a tots els que es volen dedicar al món del cinema i de la televisió a ser insistens amb les seves ideologies.

Tots tres van explicar la seva experiència en l’àmbit dels pressupostos Low cost: són difícils però no impossibles. “Quan s’acaba de fer la llista dels pressupostos, un s’adona que realment tot es pot fer amb menys diners.” Ens va dir Raimon Masllorens.

El cinema mou diners, però cal tenir, amb preferència, creativitat i imaginació per realitzar un projecte perfecte. Per això, van voler fer entendre que com pitjor estiguin les coses, quan els diners no siguin el bé més abundant, és quan apareixen les millors idees i creacions. Van impulsar a prendre’s els temps de crisi  com una oportunitat.

Alba Pàmies