dimecres, 14 de març del 2012

“Vosaltres inventareu la forma en què us arrbi el sou”

La creativitat no entén de disciplines i es útil en qualsevol feina. En això estaven d'acord tant Juanjo Sáez, col·laborador a revistes com La luna de El Mundo o Qué Leer, dissenyador, autor de còmics i dibuixant i creador de la serie d'animació guanyadora d'un Premi Ondas al 2010 Arròs covat, i Carlos Guzlmán, soci i cofundador d'una productora de videojocs i col·laborador de La Vanguardia, en la seva discussió sobre el sector dels videojocs i l'animació. Tots dos sectors han patit, des del naixement, molt prejudicis i estereotips, com que els havien desplaçat a sectors etiquetat com a "sectors marginals". Els videojocs, per una banda, han estat sempre objecte de crítiques per els seus efectes addictius, la violència, el seu poc contingut educatiu... Però des de fa pocs anys han aconseguit un èxit inesperat i han passat a formar part del nostre dia a dia. L'animació a dut a terme una evolució i avui dia ja no es relaciona només amb un públic infantil. És aquest canvi de perspectiva el que ha fet que tots dos sector siguin avui, en temps de crisis, dels pocs que es troben en creixement. Són dos sectors que han obert una nova branca d'oficis, on estudiants de carreres de comunicació poden trobar un lloc de treball. Com concretava el Juanjo Sáez "la base - d'aquests - és la creativitat i el voler comunicar una idea". Ells mateixos van cursar estudis que poc tenien a veure amb el món de l'animació i els videojocs, però amb vocació i ganes de comunicar un missatge van acabar treballant d'allò que els hi agradava.

El seu èxit, però, es troba també, com deia el Juanjo Sáez, en la facilitat que hi ha avui dia per crear un projecte d'animació i distribuir-ho a canals. Un cop es té el producte, gràcies a les xarxes socials i el boca a orella, s'arriba a la gent. El problema però, deia el Juanjo, és que la democratització dels mitjans no ha estat equilibrada i si vols portar el teu producte a un mitja com el cinema, et seguiràs trobant amb barreres econòmiques. El Carlos Guzlmán discrepava amb ell,però, i anava més enllà afirmant que segons ell "una democratització del mitjans implica una massificació de la visibilitat" i per tant, el arribar a un públic més ampli.

Sobre quin és el futur del dos sectors tots dos hi estaven d'acord que l’èxit actual aniria a més i que sorgirien noves formes d'entendre aquests dos mitjans. El futur es inimaginable i es troba en mans d'aquells que es mouen per creativitat. Acabaren la conferència aconsellant als estudiants de treballar per vocació i de no deixar d'innovar, doncs seran ells mateixos els que inventin la forma en què els hi arribarà el seu sou. 

Marta Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada