El problema actual no és del periodisme, sinó dels mitjans

Avui en dia existeixen moltes empreses competidores en el nostre sector, la comunicació. El periodisme és un negoci d’oferta en què has d’oferir una sèrie d’informacions. Qui millor exposi les seves noticies és qui obtindrà més beneficis.

El periodisme es troba en una època estancada, però no és problema d’aquest sinó dels mitjans. Antoni Maria Piqué, consultor d’empreses periodístiques, va definir el periodisme actual en què faràndula, esports i classificats hi predominen en qualsevol diari. El públic rep aquesta informació i opina; si llegeixen agrada. En aquest model es troba la publicitat. Cada vegada es veuen menys anuncis en els diaris i més en les xarxes socials. Piqué va destacar que si aquest model funciona ens permet informar sobre les notícies que més afecten al dia a dia, també les més cares com la política, la investigació o les mundials.

Piqué va definir la situació actual com “La fi de tot plegat o el principi de tot plegat”. Per canviar el model actual, que no funciona, s’ha de conscienciar al públic que la informació no és gratis i que per saber s’ha de pagar.

El que necessita el periodisme és un canvi en el què aparegui Digital Primer (principal font Internet), Comerç-e (la meitat dels ingressos són de venda), “Crowdfunding” (depèn del tamany del negoci pots demanar diners), Pauteneriats (com millorar el diari), “Dayparting” (posar continguts a la hora del dia)...

Vicenç Pardal, fundador de Vilaweb, va començar per aclarir la situació actual: “No estem en una evolució, sinó en una revolució”. A partir de l’aparició de les xarxes socials no es pot fer el que es feia abans. Deia que molts professionals tenen l’esperança de la V, és a dir es trobaven en el punt més alt, ara estan a baix i pujaran; però en Pardal va definir aquest fenomen com la L, és a dir que mai tornaran a pujar. El que s’ha de fer és desenvolupar-se a partir de la L i adaptar-se a la societat, encara que amb la crisi actual és impossible remuntar.

Pardal i Piqué estaven d’acord en què no hi ha un problema del periodisme sinó dels mitjans. Ho van definir de la següent manera: “Estem en uns bons anys del periodisme però existeix una crisi dels mitjans.

El problema central és el pagament. S’ha de redefinir els models existents i han d’aparèixer de nous. Si no es fa pagar és impossible sortir endavant.

Per últim, Pardal va fer una declaració dirigida als futurs periodistes: “Es pot crear molt bon periodisme. No cal diners per començar sinó temps i temps teniu”.

Possible futur dels diaris.

Adrián Serrano